Àrea d'usuari

Superar el fracàs escolar a Catalunya

Les retallades posen en risc la lluita contra l’abandonament de les aules

Més temes

Un de cada quatre adolescents catalans abandonen els estudis de forma prematura. És el que es coneix com a abandó escolar i que afecta actualment el 26% dels nostres joves. Encara que les xifres havien millorat els últims anys –el 2008 es va disparar fins al 33%–, a causa de la falta d’oportunitats laborals derivades de la crisi, seguim estant a la cua de la Unió Europea, on la mitjana d’abandonament escolar prematur és de només un 12%. Des de la FEDAIA coneixem bé les cares d’aquests joves. A molts els atenem a les unitats d’escolarització compartida (UEC), en les quals s’intenta que els adolescents de 14 a 16 anys en situació de fracàs i inadaptació escolar acabin l’ESO i rebin al mateix temps una formació prelaboral. En la majoria de casos es tracta d’adolescents en situació d’alt risc d’exclusió social, provinents d’entorns familiars difícils i en situació de pobresa en els quals es concentra el fracàs escolar. Són joves que necessiten molts al·licients externs per mantenir la motivació i acabar l’ensenyament obligatori. Malgrat que les UEC són un dels pocs recursos per atendre aquests adolescents, han vist reduïts els seus pressupostos per al període 2013-2014 en percentatges que fluctuen entre un 16% i un 53%, depenent de l’entitat que les gestiona i la zona de Catalunya on funcionen.

La reducció de recursos, emmarcada en el conjunt d’ajustaments econòmics, obliga a un canvi de model per part de les entitats, que no poden prestar el mateix servei a un preu més baix. Això dificulta el funcionament d’un servei que necessita, entre altres coses, una ràtio alta de professionals per alumne per tenir possibilitats d’èxit.

Des de la FEDAIA entenem que la situació econòmica és delicada, però també que no és el moment de rebaixar el nivell de resposta a un col·lectiu que està en la frontera entre seguir dins del sistema educatiu o abandonar-lo per sempre. No entenem una mesura d’aquest tipus quan fa només un any es va llançar l’anomenada Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar, un pla que aspirava a reduir de forma dràstica el fracàs escolar a Catalunya durant el període 2012-2018.

Les UEC han demostrat ser una eina eficaç per recuperar una gran part dels alumnes en un escenari molt complicat, tant en l’àmbit personal com del sistema educatiu i de la situació socioeconòmica actual. Molts presenten conductes disruptives difícils de gestionar des dels centres educatius tradicionals, i el que la UEC intenta és abordar la problemàtica de forma global i personalitzada perquè l’alumne trobi estratègies de millora. En la immensa majoria dels casos, les UEC no signifiquen una segona oportunitat, sinó l’última oportunitat d’un adolescent per canviar de rumb o frenar la caiguda cap a una situació d’exclusió social definitiva.

Des de la FEDAIA creiem que aquest és un moment clau per replantejar el futur que volem per als milers d’adolescents i joves que no troben una sortida raonable per començar la seva vida adulta. Invertir en prevenció i en polítiques efectives d’escolarització, mantenir i millorar les beques i les ajudes així com els programes d’acompanyament, i augmentar l’oferta de recursos per a aquells alumnes que no aconsegueixen acreditar l’ESO, són algunes de les mesures que no poden esperar. Creiem també que les UEC han de seguir tenint un paper clau en aquest procés.

L’argument que cal repartir les retallades entre tots no pot servir d’excusa per tornar a carregar el pes sobre els més febles dificultant així encara més l’objectiu d’assolir la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes. ¿O és que acceptem que el sistema implica un nivell d’exclusió estructural i que cal conviure-hi? ¿És per això que no ens molesta que un determinat nombre d’adolescents es quedin a la cuneta? Catalunya ha de seguir apostant per la despesa en educació i orientar els seus esforços pressupostaris cap a una escola de qualitat i que té present els col·lectius amb més dificultats. Hem de tenir el coratge, la societat i les entitats que treballem amb aquests joves, d’exigir que en l’actual context de crisi econòmica es prioritzi el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats per sobre de qualsevol altre criteri.

Carme Antó

Entitats d’Atenció i d’Educació a la

Infància i l’Adolescència (FEDAIA)

Publicat a El Periódico el 10.11.13