Àrea d'usuari

Saber escoltar la veu dels infants

El somni de Conxi Martínez 50 anys del somni de Martin Luther King

Més temes

"Les entitats d’atenció a la infància demanen que les lleis siguin efectivesi  es dotin de recursos suficients.” Llegia la notícia com qui ja sap la cosa. La vida li havia donat poques ocasions per dir la seva. S’havia sentit un munt de vegades una xifra emmagatzemada dins d’un ordinador. Anys abans de separar-se de la seva família, a casa les coses havien anat empitjorant.

Algú havia escrit la seva història abans de néixer i van ser poques les ocasions en què es va comptar amb ell per reescriurela. Encara ara trigava hores a adormir-se tot imaginant els possibles finals. En un dels seus preferits celebrava el Nadal a casa, amb el pare i la mare. En aquest hipotètic final l’ajuda havia arribat molt abans, de manera que la separació de la seva família potser no hagués existit...

El cas del protagonista del relat que encapçala aquest article és el cas de milers de persones que han patit la manca de l’aplicació efectiva de lleis que salvaguardin els seus drets mentre eren infants. Sóc ben conscient que això és, precisament, el que compartim els moviments que denunciem la injustícia de les desigualtats socials. Compartim la lluita pels drets de qui ha nascut en un context desfavorable i de l’implacable efecte de la manca d’igualtat d’oportunitats. El discurs de Martin Luther King bé podria referir-se també als infants que per falta de recursos tenen el futur condicionat.

El somni de King era un somni compartit. El de FEDAIA és el somni de molts adults que van ser infants i de molts infants que seran adults i volen que el seu somni d’igualtat sigui escoltat. Si King iniciava el seu somni fent referència a l’incompliment del decret d’Emancipació, nosaltres encetem el nostre somni fent referència al no-desenvolupament i reglamentació del marc legal de referència de la protecció dels drets dels infants.

Com ens explicava Luther king fa 50 anys: “A vosaltres, avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats i les frustracions d’aquest moment encara tenim un somni...”

Somiem donar el pas dels papers a la realitat. Que les lleis siguin efectives i es dotin de recursos suficients. Que la llei 14/2010 i el Pacte per la Infància passin de les paraules als fets. Hi estem d’acord, ara actuem. Somiem que les polítiques de protecció als infants siguin una prioritat, i per això és indispensable que la inversió en infància s’iguali a la mitjana europea.Aquesta inversió ha de passar de l’1% actual a Catalunya al 2%. Entenem la política com l’acció de millorar la realitat, el “no hi podem fer més” representa una antítesi de la política en democràcia.

Somiem que les polítiques socials se centrin més en la prevenciói detecció precoç, envers de les polítiques de protecció. Això fa indispensable comptar amb una prestació garantida per a aquells infants que es trobin en situació de pobresa. L’objectiu és que tots els nens puguin créixer a la seva pròpia família. Si una família té dificultats i no compta amb el suport de la seva pròpia xarxa, cal que pugui comptar amb els recursos socials necessaris. No podem reemplaçar es polítiques socials per la beneficència.

Somiem que tots els equips, entitats, departaments de l’administració, lleis i procediments siguin operatius i centrats en el benestar de l’infant en comptes de les seves conveniències i necessitats. La protecció dels nens i nenes no ha d’estar determinada per la disponibilitat econòmica.

Somiem en una escola pública que obri la porta a tots els infants.Amb més inversió, més recursos i més equips multidisciplinaris. Una escola amb més educació emocional implantada ja des de l’escola, per poder reconèixer les ferides d’un mateix.

Somiem que els infants que avui pateixen siguin els grans líders de demà, i que la societat els ofereixi les mateixes oportunitats.

Una societat conscient que els seus impostos generen una societat millor i que, per tant, lluita contra el frau fiscal.Somiem que canvia el concepte de parlar dels infants com uns tercers i començar a parlar amb els infants, consultar-los, escoltar-los i tenir en compte la seva opinió, sobretot en aquelles decisions que afecten la seva persona.

Somiem, en definitiva, que els infants només passin por quan llegeixen contes, i que quan els ogres i les bruixes esdevenen realitat i se’ls colen a casa, comunitat i agents responsables els convertim en pedra.

Que els nens i nenes que avui pateixen situacions injustes siguin els granslíders de demà

Que les lleis siguin efectives, es dotin de recursos, passin de les paraules als fets

EL PUNT AVUI 

DIMARTS, 13 D’AGOST DEL 2013