Àrea d'usuari

Tres mirades als drets de la infància

Des que en 1989 va ser aprovada per les Nacions Unides la Convenció sobre els Drets de l’Infant, l’interès pels drets de la infància i la preocupació perquè els diferents països fossin capaços de dissenyar i dur a terme polítiques adreçades a la infància ha estat una realitat, malgrat que moltes vegades tenyida per la impossibilitat real de donar resposta a les recomanacions i principis d’aquesta Carta, o per la prioritat d’altres interessos que sempre deixaven a un segon pla a l’infant, o senzillament perquè es feia cas omís a les exigències i orientacions que la Convenció expressava.

Malgrat els canvis que va suposar l’emergència d’investigacions sobre el món de la infància, moltes d’elles abans de l’aprovació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, el pes i la influència de les representacions socials compartides en la cultura occidental pel que fa a l’infant ha estat considerable; la percepció de la infància com el col·lectiu dels encara no, per exemple, deixava constància de la consideració de la societat adulta sobre aquest grup social. D’aquí es desprenien consideracions com ara els no adults, els qui encara no tenen paraula i, per tant, no tenen massa coses a dir i no són del tot fiables.

El marc legal internacional, especialment la Convenció, i el desenvolupament de la normativa sobre la infància a molts països occidentals, han aconseguit eradicar a poc a poc aquesta visió i percepció de les societats adultes pel que fa a l’infant i posar en marxa polítiques de protecció, de drets i participació del col·lectiu social més vulnerable i que requereix més de la nostra atenció. En aquest sentit, des de diferents iniciatives s’ha treballat per la sensibilització i conscienciació pel que fa a la visió de la infància per part del món
adult. A aquestes actuacions cal sumar-li d’altres que s’han interessat per la vivència i percepció dels mateixos infants pel que fa als seus drets, amb la idea que la comprensió i significació de qualsevol dret serà major en la mesura que s’exerciti en la pràctica quotidiana.
Com es veurà en el llibre que ara presentem el propòsit rau en tenir en compte les diferents perspectives
entre adults i infants davant els drets d’aquests últims per tal d’aprofundir en la comprensió i anàlisi d’aquests, així com dels seus límits i possibilitats.

El llibre és una investigació que justament persegueix això: entendre i saber cada cop més sobre la perspectiva infantil. No solament com a curiositat científica, com diuen els propis autors, sinó per qüestions pràctiques, en el sentit que, en la mesura que tinguem informació en referència a
com viuen i perceben els seus drets i la seva aplicació a la pràctica, podrem ser més agosarats, cadascú des de la parcel·la que li correspon, en promoure la participació i implicació de la infància en totes les dinàmiques socials que l’afecten.

L’estudi recull dades de dues regions europees, Molise (Itàlia) i Catalunya i de tres perspectives diferents sobre els drets dels infants: la dels pares, la dels mestres i la dels mateixos nens i nenes entre 9 i 13 anys. I en això últim rau una de les aportacions més interessants d’aquesta investigació.
D’una banda, conèixer de prop què pensen els agents socials que conviuen amb els infants i que influeixen en els seus entorns propers de creixement i desenvolupament d’una manera decisiva, moltes vegades per tot allò que viuen plegats en les dinàmiques quotidianes (actituds, posicionaments, raonament, comprensió i exercici de drets i deures, etc.) i per l’altra, indagar i implicar nens i nenes en el coneixement
i comprensió que tenen sobre els seus drets, la seva aplicació i exercici en fets i escenes quotidianes.

En la recerca es presta especial atenció a les concepcions que els infants tenen dels seus drets en algunes situacions concretes, tot plantejant dilemes que els nens i nenes hauran de justificar a partir de debats i
respostes tot prenent consciència del significat dels drets en situacions pràctiques. En els annexos hi ha gran part d’aquests comentaris literalment transcrits, la qual cosa pot ser especialment interessant per a aquelles persones molt sensibles als estudis pel que fa a la infància i, especialment, a la mirada i perspectiva de la mateixa infància.

Toledano, L. (2006). Tres miradas a los derechos de la infancia. Educación Social, 33 (173-174)