Àrea d'usuari

Hem de seguir l’exemple dels països escandinaus i considerar la infància com un recurs valuós

El greu problema de la pobresa infantil no és nou ni a Espanya ni a Catalunya, que exhibeixen des de fa dècades xifres molt més elevades que la majoria de països de la Unió Europea. No obstant, en les últimes setmanes hem conegut noves xifres i informes que alerten sobre la gravetat d’aquest problema i com la crisi ha fet que situacions que es trobaven en el límit s’aguditzin i s’estiguin tornant insostenibles.

Un d’aquests informes és el que ha elaborat la FEDAIA i és fruit del treball de 41 entitats que treballen dia en dia atenent la población més desafavorida. Aquestes entitats veuen el que passa en els milers de famílies catalanes en què la totalitat dels seus membres es troben en atur, que, segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa,són 243.900 llars a tot Catalunya. Aquestes famílies, i altres que es troben al límit de la precarietat, no poden fer front a les despeses més bàsiques, com la vivenda, l’alimentació i la roba. Darrere d’aquestes xifres hi ha milers de nens.

A Catalunya i Espanya, un de cada quatre nens viu sota el llindar de la pobresa. Els que treballem amb la infància més vulnerable constatem dia a dia el que això significa i coneixem les conseqüències que la crisi econòmica i financera està provocant. Nens que se’n van al llit sense haver menjat o que no consumeixen aliments com fruita, verdura, carn i peix; que viuen amuntegats o en vivendes que no reuneixen els requisits mínims d’espai i salubritat i que no disposen de material escolar ni de roba apropiada per a l’època de l’any.

Cercle viciós

Aquestes carències predisposen els nens a tenir problemes psicològics i de salut greus i els aboca al fracàs escolar, un aspecte que és decisiu a l’hora de reproduir el cercle viciós de la pobresa i l’exclusió social en l’etapa adulta. És indispensable adoptar mesures immediates i urgents per evitar que els nens paguin les conseqüències de la crisi econòmica. Augmentar les beques de menjador a les escoles, reforçar les ajudes d’alimentació i vestuari destinades a les famílies, impulsar serveis preventius com centres oberts i implantar mesures de discriminació positiva al mercat laboral per a les famílies amb fills al seu càrrec en són algunes. Demanem valentia per invertir més en prevenció, que és el primer que s’acostuma a retallar en moments de dificultat econòmica, i capgirar la política d’apagar focs. En tota societat democràtica on la igualtat d’oportunitats al començament del cicle vital determina les trajectòries de les persones, és convenient identificar els riscos d’exclusió i els efectes que comporten per als menors d’edat com més aviat millor. Actuar quan ja existeixen els efectes negatius per als nens i adolescents comporta costos més elevats a nivell econòmic, però a més a més també té costos personals en el seu desenvolupament que moltes vegades resulten irreversibles i que es mantenen tota la vida.

Hem de seguir l’exemple dels països escandinaus i concebre la infància com un recurs valuós convertint el seu benestar en un eix que vertebri totes les polítiques públiques. Aquest compromís s’ha de reflectir en polítiques transversals que permetin avançar i que coordinin de forma efectiva la xarxa de serveis que atenen la infància i les administracions i entitats que participen en el seu desenvolupament.

L’objectiu final ha de ser crear un model integral d’atenció a la infància que garanteixi la igualtat d’oportunitats i la detecció precoç de les situacions de risc. Només una inversió pública intel·ligent i coordinada tindrà resultats efectius a mitjà i llarg termini. Des de la FEDAIA confiem que mitjançant l’esforç compartit com a societat superarem l’actual situació econòmica i trobarem els camins perquè no siguin els nostres nens, adolescents ijoves els que paguin les conseqüències d’aquesta crisi.

Jaume Clupés, President de la FEDAIA

Publicat el 11/09/2012 al suplement +persones de El Periodico