Àrea d'usuari

Els drets dels infants no són un luxe

El 20è aniversari de la Convenció dels Drets de l'Infant va arribar, fa ja 4 anys, en un moment que Espanya i la majoria de països que han signat la Convenció travessen greus problemes econòmics. Això no ha de ser una excusa per a no fer realitat uns drets que són bàsics i no una espècie de luxe que no ens podem permetre en temps de crisi.

La Convenció ha de ser una prioritat, sobretot ara que les necessitats dels nens i adolescents es multipliquen per les dificultats econòmiques de les famílies. Si el col·lectiu més vulnerable de la nostra societat, la infància, es trobava abans d'aquesta crisi en condicions precàries, ara està sota seriosa amenaça de sofrir danys irreparables.

Cal revisar i desenvolupar polítiques que combatin l'exclusió social i la pobresa en la infància. Cal disposar recursos extraordinaris per a reforçar la salut, la qualitat de l'educació i de la seguretat social. Cal també fer efectiu el dret a la participació activa i democràtica dels infants en l'esfera pública i que la seva veu sigui escoltada a l'hora d'implementar polítiques, incloses aquelles destinades a combatre la pobresa i l'exclusió social.

És prou conegut que en moments de crisi econòmica i de un més gran desequilibri de pobresa d’aquelles famílies més vulnerables al nostre país, generen dèficits que repercuteixen en el desenvolupaments de les capacitats i aprenentatges d’infants i joves. La conseqüència més evident és la pèrdua d’oportunitats, desequilibris emocionals i el restrenyiment de la seva participació al context democràtic de dret.

Els infants i els adolescents són comunicadors instintius. Malauradament no tots els adults responsables de les relacions humanes i de politiques socials són escoltadors instintius.  La creació d’una cultura de participació requereix un profund canvi en les nostres conductes quotidianes i és una condició ineludible de resposta  al dret superior del menor que recull la Convenció dels Drets d l’Infant .

Les dificultats per atendre les necessitats dels ciutadans de dret que són els infants i joves avui al nostre país, la falta d’escolta de les seves necessitats, la precarietat de les politiques per combatre la pobresa i l'exclusió social, vulneren el principi de prioritat pressupostària i desvirtuen el  dret superior del menor. És una realitat que agreuja i perpetua la invisibilitat d’un sector vital de la nostra societat.

La crisi ha de ser vista com una oportunitat per a revisar i desenvolupar polítiques que combatin l'exclusió social i la pobresa en la infància i perquè aquestes siguin incorporades en el que hauria d’ésser l’agenda política de les estratègies nacionals de desenvolupament.

A Espanya un 24% dels nens segueix vivint per sota del límit de la pobresa, segons les últimes dades lliurades per la Comissió Europea. Malgrat això, es destina només el 1,1% del PIB a protecció social i polítiques de família, lluny del 2,1% de mitjana de la Unió Europea (UE). A Catalunya aquesta xifra és encara més alarmant: només el 0,8% del seu PIB.

Podem permetre’ns aquestes xifres? A la FEDAIA creiem que no.

És veritat que al nostre país els patiments de la infància no són els mateixos que al Tercer Món i que aquí les principals manques no són les bàsiques, com l'alimentació o l'accés a la salut i a l'educació. Això no significa, tanmateix, que la pobresa que pateixen els nostres nens no els causi danys importantíssims i en molts casos irreparables com el desenvolupament de malalties mentals.

El desenvolupament emocional i cognitiu dels nens no pot ser interromput i no hem de deixar que aquesta crisi els converteixi en adults amb limitacions.

Un estudi realitzat pels professors de la Universitat Pompeu Fabra, Sebastià Sarasa i Albert Sales, mostra com l'exclusió social s'hereta de pares a fills i com la infància i l'adolescència són etapes claus per prevenir els perills de l'exclusió social en l'etapa adulta. Així, l'estudi revela com els fills de famílies amb pocs recursos que tenen més d'un germà, tenen moltes més possibilitats d'abandonament escolar, una cosa que és clau a l'hora de determinar el seu futur, ja que, les persones sense titulació escolar tenen sis vegades més dificultats per a trobar feina.

El pes de l’herència social determina més aspectes com el risc d’empresonament a la vida adulta i una major probabilitat d’iniciar un episodi de dormir al carrer.

Cal posar un èmfasi molt més acusat en les polítiques preventives que donin suport a les famílies amb menors d’edat de manera que el benestar dels infants esdevingui fita prioritària de la política social. Cal desenvolupar una xarxa de recursos més eficaç per ajudar als nens, els adolescents i les famílies. I cal treballar tots junts per i amb els infants per sortir d'aquesta crisi econòmica i perquè la Convenció sigui una realitat.

 

JAUME CLUPÉS, president de la FEDAIA

Publicat el 03/12/2009 al Notifedaia