Àrea d'usuari

Juan Ramón Boluda. Acció en medi obert

Ha de ser la gent del barri qui lluiti per millorar la seva situació. Les “escoles esportives” han procurat trencar las barreres de tipus social que es generen al voltant del barri "613 Viviendas", i es treballa per a la integració real i efectiva a nivell social i relacional del Barri d’Acció Preferent a la resta de Burjassot.
Considerem que és en la prevenció on es troba la possible solució o part de la solució del problema

Juan Ramón Boluda és treballador social, i actualment és un dels educadors del programa de mesures judicials en medi obert de l’Ajuntament de Burjassot. El seu àmbit de treball ens situa geogràficament a la localitat de Burjassot (Comunitat Valenciana), municipi de l’àrea metropolitana de la ciutat de València.

La zona d’actuació queda marcada per la confluència de la capital, els processos urbanístics i el desenvolupament humà que s’ha viscut en les últimes dècades (la població s’ha quintuplicat respecte al segle passat, arribant actualment a trobar-se al voltant dels  40.000 habitants).

Per la seva proximitat a la ciutat i per el fenomen global d’immigració, en l’actualitat, el municipi es troba immers en processos migratoris, ja que persones de procedència llatinoamericana i africana s’estan instal·lant en ell.

 

El programa de mesures judicials en medi obert pertany als Serveis Socials Generals
del Departament Municipal de Serveis Socials, on, en virtut dels convenis signats amb la Generalitat Valenciana, l’ajuntament executa aquest programa.

Un dels punts on treballeu és el barri d’acció preferent de les ‘613 Viviendas’. Quina és la radiografia de vulnerabilitat social que presenta?

El barri de les “613 Viviendas” de Burjassot constitueix el que seria denominat en la literatura científica actual com a “barri vulnerable”; construït al 1979 per a donar allotjament a la població de barraques i d’infravivenda de la comarca. El barri disposa d’un cens d’aproximadament 2.400 veïns i concentra greus problemes d’exclusió social, atur, desestructuració familiar, drogues i delinqüència juvenil, tot i les inversions i les actuacions de l’administració.

Dintre de l’àmbit econòmic, les dificultats financeres i la dependència de les prestacions socials per part de la població és bastant comú. Respecte a l’àmbit laboral, la subocupació i la precarietat són característiques comuns a la majoria de famílies. 

L’àmbit formatiu pateix moltes carències ja que dintre del barri hi ha un alt índex de població analfabeta. Pel que fa a l’àmbit sociosanitari, aquest també pateix deficiències, ja que gran part de la població no té accés als recursos sanitaris bàsics i hi ha un alt índex de població amb addicions i malalties  relacionades.

A l’àmbit residencial destacarem que la majoria d’habitatges del barri estan en males condicions, a més a més de formar part d’un espai urbà degradat amb deficiències i carències. Pel que fa a l'àmbit relacional destaca el deteriorament de les famílies (conflicte o violència intrafamiliar) i un debilitament de les xarxes familiars i socials.

Per últim, i en l’àmbit de la ciutadania i la participació, cal comentar que gran part de la població del barri no té accés a la ciutadania, per no poder formar part dels processos de participació política i social.

Abordeu aquests casos de marginalitat, pobresa i delinqüència des d’una perspectiva integral. Quines línies d’intervenció porteu a terme per a la prevenció de conductes de risc en adolescents? Algun projecte en concret a destacar?

Des del Programa de Mesures Judicials en el Medi Obert, es porta a terme l’execució i seguiment de les diferents mesures que se’ns deriven. Nosaltres realitzem un treball de prevenció amb els menors, ja que considerem que és en la prevenció on es troba la possible solució o part de la solució del problema.

El treball de prevenció s’articula en dos eixos d’intervenció: el grupal i el comunitari.

Pel que fa a la intervenció grupal, comptem amb un recurs de caràcter preventiu que cobreix una demanda d’oci i temps lliure dels joves, des de la perspectiva de viure el temps d’oci i lliure d’una forma saludable. Tractem d’establir una relació amb els menors que ens permeti treballar tots els àmbits que els afecten (familiar, educatiu, laboral, etc.), no només l’oci. Ens basem en potenciar els factors de protecció de què disposen.

La intervenció comunitària la desenvolupem des del projecte “Escoles esportives 613 Viviendas”, que s’inicia l’any 1994. Entenem aquesta intervenció com un procés on l’objecte ha de transformar-se en el subjecte del propi canvi, és a dir, ha de ser la gent del barri qui lluiti per millorar la seva situació. Les “escoles esportives” han procurat trencar las barreres de tipus social que es generen al voltant del barri “613 Viviendas”, i es treballa per a la integració real i efectiva a nivell social i relacional del Barri d’Acció Preferent “613 Viviendas” a la resta de Burjassot, participant en el màxim d’activitats extraescolars de fora del barri.

Treballeu en mesures judicials que es desenvolupen en medi obert, és a dir, en el propi context natural del menor. En què consisteixen, en aquests casos, les vostres accions educatives?

No podem parlar d’una única línia d’intervenció, ja que cada menor és un cas únic i no extrapolable a un altre. Dintre de la llei 5/2000 existeixen unes 15 mesures diferents aplicables en el medi obert, a això hem d’afegir-li la situació específica del menor, donat que no és el mateix una llibertat vigilada per a un menor de 14 anys, que per a un de 17 anys, ni per a un que pertany a una família normalitzada, que per a un que pertany a un família multiproblemàtica. És per això que la nostra intervenció amb els menors es basa en una metodologia d’intervenció centrada en els nois, comprensiva amb la seva realitat holística (personal, familiar, cultural, laboral, educativa, d’oci i temps lliure) i potenciadora dels factors de protecció.

 

A grans trets, com és el procediment de judicialització d’un menor i en quin moment interveniu?

El procés de judicialització de menors es composa del següent itinerari: detenció policial, declaració a la Fiscalia, exploració de l'equip tècnic de menors de jutjats, celebració de l'audiència (judici) i execució de la mesura judicial imposada.

La intervenció dels educadors, tant en medi tancat com obert, comença després de la derivació de la mesura judicial en qüestió.

En el cas del medi obert, si la mesura imposada és d'internament, primerament intervindran els educadors del medi tancat i posteriorment nosaltres, ja que totes les mesures d'internament porten una part de compliment en medi obert. El problema que trobem en aquest procés de judicialització és la demora del mateix, ja que entre la comissió del delicte i la derivació de la mesura hem arribat a calcular una tandança de fins a 20 mesos, temps en el qual no s’intervé amb el menor i aquest no percep conseqüència alguna als seus actes delictius.

A més a més, mentre es troba immers en aquest procés, el menor no entén bé el que està passant, per la qual cosa la vessant educativa característica de la llei del menor, queda relegada a l'execució de mesures i el procés de judicialització, reduït a la sanció.

 

Com valores el treball dels diferents equips o serveis que ateneu directa o indirectament a la població adolescent en situació de risc social a tot Burjassot?

En el departament de serveis socials de l'ajuntament de Burjassot comptem amb una xarxa de serveis d'atenció a menors en situació de risc prou àmplia. Els serveis que atenen a la població en risc són:

Un centre de dia que es troba situat en el cor del barri d'acció preferent i que atén a menors amb un manifest risc d'exclusió social. Aquest recurs també compta amb una escola de mares. El centre de dia coordina dos ludoteques que atenen a menors del barri, amb franges d'edat que van des dels 3 als 14 anys.

El SEAFI (Servei d'Atenció a Família i Infància) és l'equip de treball que s'encarrega de l'atenció i el seguiment de les famílies del municipi en què hi ha o pot haver desprotecció d'algun menor. Aquest servei dinamitza a un grup d'adolescents format per menors que són o han estat atesos des del mateix.

El programa d'Absentisme municipal dinamitza el grup d'adolescents juntament amb els educadors del programa de mesures judicials. La raó per la qual ambdós programes dinamitzen conjuntament el grup és perquè molts dels menors que estan subjectes a mesures judicials han estat absents anteriorment.

El problema que afrontem els diferents professionals és que no es té en compte els menors en les polítiques socials, ja que cada vegada les subvencions són menors. Amb aquests retalls es fa cada vegada més complicat el treball diari i la consecució dels objectius desitjats.

Com es veu el futur dels menors que es troben en situació d’exclusió social?

Els menors en situació d'exclusió sempre ho han tingut molt malament, però ara ho tenen encara pitjor, els retalls que estan rebent els programes que es dediquen a la prevenció no ajuden a que la situació millori. Si es redueix en prevenció pot ser que dintre d' uns anys tinguem una població exclosa que desbordi tant als professionals com a la pròpia societat.

Els professionals que treballem dia a dia amb aquest col·lectiu no hem d'oblidar que la seva desprotecció és doble: viuen en exclusió social i són menors.

Un lloc web o blog que recomanaries?

Us recomano e-iranimius, el blog d’un dels meus companys de Burjassot, que participa en un equip d’investigació. L'espai està molt bé i podeu trobar informació del sector força interessant.

http://e-iranimius.blogspot.com/